UNA PROPOSTA DE POLI-METROPOLITZACIÓ PER LA REGIÓ DE BARCELONA

imgDestacat_web_Debat

  • Organització: Urbanistes de Catalunya – Agrupació de Tècnics (ACTU)
  • Divendres 16 octubre 16:30h | Sala Reunions – c. Avinyó, 15 (Barcelona)

Moderador:

Ricard Pié, arquitecte

Ponents

ADAM BONNIN

ponent_adam

La planificació supramunicipal per si mateixa no és suficient si no s’assegura una governança coherent del territori, per consegüent, es necessitarà una institució d’institu- cions que la proporcioni i la condicioni. És per aquest motiu que es proposen les àrees metropolitanes com a àrees funcionals urbanes, com a parts fonamentals de la realitat territorial urbana de Catalunya. Aquestes àrees representen una població que se situa entre els dos-cents mil i els tres milions d’habitants, les quals ofereixen per  

aquest territori una capacitat potencial d’esdevenir en el seu conjunt, ciutat i metròpolis, configurant la cinquena estructura urbana més important d’Europa. Una concentració desconcentrada de ciutats que configuren una metròpolis policèntrica repartida, dispersa i contigua, que superaria els desajustos interns amb els quals s’ha de batre el territori com a conseqüència dels processos d’acumulació paradigmàtics de la ciutat contemporània.

Ponència presentada per Adam Bonnin

ÀLVAR GAROLA

Des d’un punt de vista econòmic, el punt de partida per tractar aquest tema hauria de ser l’anàlisi de l’estructura productiva de la regió metropolitana, i les particularitats de les zones que la formen. En la mesura que aquestes diversitats territorials puguin comportar necessitats diferenciades en termes d’infraestructures, serveis, formació, urbanisme, polítiques sectorials, promoció econòmica específica, etc. podria requerir-se una governança que tingués en compte aquestes particularitats. En aquest sentit, i dins el context de la Regió Metropolitana, el Vallès ha tingut una neta especialització industrial, motivat en part per la seva localització en un dels grans eixos viaris vertebradors del territori. Això ha donat lloc a l’aparició de projectes i  

associacions específiques que intenten gestionar des del territori aquestes realitats. Per d’altra banda, cal tenir en compte que la Regió Metropolitana té unes interrelacions productives molt importants, que cal impulsar, ja que és un element de dinàmica econòmica, i que la ciutat de Barcelona té una potència econòmica i demogràfica que ha superat els àmbits estrictament locals. Es sobre aquesta base que l’anàlisi econòmic pot ajudar al debat sobre la poli-metropolització de la Regió de Barcelona, en base a aconseguir una estructura de gestió del territori que sigui el més eficient possible i també prou flexible com per impulsar les diversitats territorials.

Ponència presentada per Àlvar Garola

MANEL LARROSA

No vull confondre “organització” amb “ordenació”, però ambdós conceptes van molt lligats en una formulació de país. Els Vallesos no volem continuar sent l’espai “de darrera l’AMB”, l’espai “no-AMB”, l’espai marginat per la política de curta visió de BCN, acompanyada dels municipis que l’envolten. El corredor de la AP7/R8 acull la meitat de la gran indústria del país i en tots els rams d’especialitat, i aquest fet productiu, més la seva població, justifiquen que es pugui organitzar com un espai metropolità. Les comarques (amb algun ajust de vores) han de substanciar una nova estructura territorial, configu- rant a partir de 3  

espais corredors vertebradors, 3 àmbits metropolitans: Barcelonès+Baix Llobregat, els 2 Vallesos, i el Maresme. Una única administració de quasi 5 milions d’habitants no seria governable per a competències com residus, transport, sanejament i acció territorial, però hi ha d’haver en la Regió elements comuns com un Pla Estratègic i el seu desenvolupament. Barcelona ha de canviar d’escala i la Regió n’és l’oportunitat, per a la seva pròpia projecció nacional i internacional i també per configurar una regió que no sigui la dualitat del mirall de l’AMB i el rerefons abandonat de la resta.

Ponència presentada per Manel Larrosa

ROBERT VERGÉS

El model d’organització territorial de Catalunya segueix sent un tema pendent. Durant aquests anys de crisi econòmica s’ha perdut una bona oportunitat de reformar el model vigent sobre el qual hi ha un consens tècnic que és poc eficient. És clar que la millora del model territorial no ha estat una prioritat en el debat polític. Les darreres decisions del Parlament de  

Catalunya reforcen l’organi- tzació actual ja que consoliden les diputacions provincials i han comportat l’augment del nombre de municipis i de comarques. Per intentar capgirar aquesta situació és oportú debatre l’organització territorial de la regió de Barcelona amb l’objectiu de simplificar-la i millorar-ne l’eficàcia.

Ponència presentada per Robert Vergés

El Pla Estratègic Regional de Barcelona

pla_estrategic_img

Fotografies de la sessió:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *