Necessitem un tractament singular que permeti potenciar les capacitats del Vallès i millorar la qualitat de vida dels ciutadans

Maties Serracant, Alcalde de Sabadell
SOM VALLÈS

El Vallès s’ha consolidat com la primera concentració industrial de Catalunya, el gran motor productiu del país.  Aquesta realitat geogràfica és especialment rellevant pel fet que, actualment, Catalunya és el principal espai productiu del sud d’Europa quan parlem essencialment de manufactura, coneixement i logística. Més d’1,3 milions de persones, una realitat territorial, econòmica i social molt diversa, formada per sistemes urbans amb  característiques pròpies que conviuen amb entorns rurals de gran valor. El Vallès és avui un espai amb una gran qualitat de vida i amb un enorme potencial.

La nostra posició estratègica de porta de Barcelona ens ha comportat, però, un desajust en la pròpia capacitat d’organització i lideratge. Les actuacions sobre el territori s’han realitzat sovint de manera descoordinada i la fragmentació administrativa ha anat en contra de la potència dels espais productius, dels pols de coneixement, de la protecció del sistema d’espais agroforestals i dels valors paisatgístics.

La millora del sistema de mobilitat al Vallès n’és un clar exemple i és avui un dels principals reptes d’aquest territori; la desatenció d’aquest problema suposa un greuge social, econòmic i ambiental i un obstacle important per al nostre desenvolupament. En aquest moment es mantenen greuges flagrants, com ara que les tres capitals administratives no estiguin encara avui dia connectades a nivell ferroviari de manera directa, que no disposem de serveis semidirectes a l’aeroport o que Terrassa i Sabadell estiguin en zones tarifàries diferents en el marc d’un esquema de corones que cal revisar profundament. Aquestes són només algunes de les situacions inconcebibles en un espai geogràfic de les característiques del Vallès.

Per exercir el rol potencial que el Vallès pot aportar al país no n’hi ha prou amb haver deixat de ser el pati del darrere de Barcelona, sinó que ens cal transformar la nostra relació amb la capital. Ja no hi ha motiu per al plany ni per a l’excusa davant l’històric centralisme desmesurat que ha exercit la capital catalana. Cal una aposta conjunta des dels municipis per fer un pas endavant en l’ordenació i organització administrativa, per a la vertebració i la cohesió territorial, amb l’objectiu ineludible d’esdevenir una centralitat reconeguda i amb competències pròpies en el si del territori català. 

Cal una nova mirada metropolitana sobre el Vallès, sense localismes de curta volada, sinó amb visió de país, amb el reconeixement i el respecte a la identitat rural dels petits municipis que la integren. Cal un tractament innovador per construir una estratègia compartida de futur i potenciar el nostre paper com a motor de Catalunya.

L’actual estructura territorial no és en absolut adequada per a la potent realitat regional que representa el Vallès dins de Catalunya. No es tracta de tenir més o menys comarques, sinó d’enfocar la qüestió de manera innovadora, valenta i amb visió de futur, establint vies de diàleg i col·laboració amb el govern de Catalunya i amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i generant un ampli consens social, econòmic i institucional. Necessitem un tractament singular que permeti potenciar les capacitats del Vallès i millorar així la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

El Vallès ha de ser reconegut com una realitat metropolitana, de la mateixa manera que en el seu dia es va fer amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Cal posar el debat territorial al capdamunt de l’agenda política, com un repte urgent, i liderar les propostes que portin al reconeixement de la realitat metropolitana del Vallès. Aquesta proposta neix d’un convenciment que és fruit dels diàlegs, les esperances i les inquietuds que han estat plantejats per diversos actors en els darrers temps. Un debat que Fem Vallès va portar a la comissió de governació del Parlament de Catalunya l’any 2016 i que va motivar també un estudi promogut per ambdós consells comarcals, sense que n’hagin sorgit propostes polítiques fermes.

Aquest reconeixement ha d’obrir la porta a un tractament estratègic i en clau metropolitana de totes les qüestions que incideixen en la qualitat de vida de la ciutadania, en la justícia social, en la sostenibilitat i en la creació d’oportunitats per al progrés econòmic i l’ocupació. Cal també, en paral·lel, una revisió innovadora del rol i el funcionament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que avui fragmenta de forma incoherent el Vallès, i de la seva relació amb el govern de Catalunya, com a motor de país i de progrés econòmic i social. En aquest context, l’extensió en taca d’oli de l’AMB que ha plantejat recentment algun municipi respon a la manca d’un veritable model d’organització territorial propi del segle XXI.

El reconeixement de l’Àrea Metropolitana del Vallès i de la capacitat prospectiva i de generació de projectes ha de permetre fer emergir les potencialitats de mancomunar serveis i de major cooperació municipal superant les diferències actuals. Amb tot, doncs, això suposa superar el provincianisme i velles disputes estèrils entre municipis per afavorir l’enorme potencial latent de desenvolupament de les sinergies ja presents al territori. 

Les capitals, els municipis amb més pes demogràfic, hem de ser pal de paller i estímul d’una futura configuració en àrea metropolitana que ha de permetre enfortir l’administració pública, generar espais metropolitans per a la competitivitat i la innovació, la cooperació entre els espais d’avantguarda, i treballar conjuntament en l’ordenació i l’organització de la mobilitat, les infraestructures, l’aigua, els residus, els sectors d’activitat econòmica, el suport al teixit productiu i a la xarxa universitària i de recerca, les polítiques ambientals i la gestió dels espais agroforestals al Vallès. 

Tenim, doncs, una gran oportunitat i molta feina per fer. La creació d’una Àrea Metropolitana del Vallès és l’impuls que necessitem per ser, encara més, un motor de la Catalunya del segle XXI.

(Article al PUNT/AVUI del 13.11.2018)